.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«Déu no és Déu de morts, sinó de vius»

 
  

 
 
 
 
 
 
Lectura del segon llibre dels Macabeus

En aquells dies, set germans, que havien estat detinguts amb la seva mare, eren forçats pel rei, sota la tortura d’assots i de fuets, a menjar carn de porc, que la Llei prohibia. Un d’ells, parlant per tots, digué: «Què vols saber de nosaltres amb aquest interrogatori? Estem disposats a morir abans que violar les lleis rebudes dels nostres pares.»
El segon, a punt d’expirar digué: «Tu ens pots privar d’aquesta vida, botxí, però el Rei del món, als qui morim per les seves lleis, ens ressuscitarà a una vida eterna.»
Després d’aquests va ser torturat el tercer. Tragué la llengua de seguida, tan bon punt li ho demanaren, estengué les mans sense por i digué amb una noble generositat: «Les havia rebudes del cel, però per fidelitat a les lleis del cel no les planyo i espero recobrar-les d’allà dalt.» El rei mateix i els de la seva comitiva quedaren corpresos de la valentia d’aquell noi, que tenia per no res el dolor de les tortures.
Mort aquest, turmentaren el quart amb la mateixa crueltat. A punt d’expirar deia: «Ara que morim a mans dels homes, és bo de confiar en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos, perquè tu no ressuscitaràs pas a la vida.»

2Ma 7,1-2,9-14

Salm Responsorial

R. Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n, Senyor.  

Éscolteu-me, Senyor, demano justícia, 
escolteu el meu clam; 
oïu atentament la meva defensa,
surt de llavis que no enganyen.  R  

Els meus passos no abandonen els camins prescrits, 
avancen segurs per les vostres rutes. 
Us invoco, Déu meu, i sé que em respondreu;
us invoco, Senyor, escolteu el que us demano.   R

Protegiu-me a l’ombra de les vostres ales. 
Jo vinc a veure-us demanant justícia. 
Quan em desvetlli, us contemplaré fins a saciar-me’n. R

Sl 16,1.5-6.8b.15 (R.: 15)

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, que Jesucrist mateix, el nostre Senyor, i Déu, el nostre Pare, que ens ha estimat tant i ens ha concedit per la seva gràcia un consol etern i una bona esperança, conforti els vostres cors i els faci constants en tota mena d’obres bones i de bona doctrina. Finalment, germans, pregueu per nosaltres: que la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu i sigui glorificada com ho ha estat entre vosaltres, i que Déu ens alliberi dels homes irresponsables i dolents, perquè no tothom té la fe. El Senyor és fidel. Ell us farà constants i us guardarà del Maligne. Us tenim tota la confiança en el Senyor, i sabem que tot això que us recomanem ja ho feu i continuareu fent-ho. Que el Senyor encamini els vostres cors a estimar Déu i sofrir amb constància com ho féu Jesucrist.

2Te 2,16-3,5

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, uns saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que els homes hagin de ressuscitar. [Per això li proposaren aquesta qüestió: «Mestre, Moisès ens va prescriure que si un home casat mor sense fills, el seu germà es casi amb la dona del difunt, per donar descendència al seu germà. Doncs bé: hi havia set germans. El primer, que era casat, morí sense fills. El segon, el tercer, i així fins al setè es van casar amb la dona del difunt i moriren sense deixar fills. Finalment ella també morí. Aquesta dona, per tant, en la resurrecció, de quin dels set serà l’esposa? Perquè tots set s’hi havien casat.»] Jesús els respongué: «En el món present els homes i les dones es casen, però els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà i en la resurrecció dels morts no es casaran, perquè ja no podran morir mai més. Pel fet de tenir part en la resurrecció són iguals que els àngels i són fills de Déu. I que els morts han de ressuscitar, Moisès mateix ho deixa entendre en el passatge de la Bardissa que no es consumia, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isahac i Déu de Jacob. Déu no és Déu de morts, sinó de vius, perquè, per a ell tots viuen.»

Lc 20,27-38

"Déu no és de morts sinó de vius"

En realitat 2Ma no és continuació de 1Ma sinó obra independent, pietosa i centrada en Déu, adre- çada als jueus que viuen a Egipte per interessar-los en el Temple de Jerusalem i les festes jueves. Destaca la catequesi sobre la fe en la resurrecció, testimoniada en el relat del martiri dels set germans amb la seva mare.2016 11 06 Preferint morir abans que violar les lleis dels nostres pares, el just sap que Déu s’apiadarà i el ressuscitarà a una vida eterna; i que per això és bo de confiar en l’esperança que Déu ens dóna de ressuscitar-nos.2016 11 06 La secció 2,16-3,5 de 2Te té la vitalitat eclesial com a fil conductor. Havent donat gràcies perquè Déu us ha escollit perquè obtingueu la salvació (v. 13s), i exhortat a mantenir-se ferms guardant l’ensenyament (v. 15), ara hi ha una súplica a Jesucrist —el nostre Senyor— i Déu —el nostre Pare— què ens ha estimat tant per demanar que conforti els nostres cors en tota mena de bones obres (ortopraxi) i bona doctrina (ortodòxia).2016 11 06 Amb petició particular: Pregueu per nosaltres —els Apòstols— responsables de què la Paraula del Senyor es propagui pertot arreu.2016 11 06 Jesús respon a la qüestió de la resurrecció dels morts que li presenten els saduceus els quals neguen que els homes hagin de ressuscitar perquè conceben la vida del més enllà com una simple continuïtat del món present.2016 11 06 La resposta de Jesús té dues parts ben distintes: a) donant per suposada la fe en la resurrecció, aclareix que els qui Déu considerarà dignes de tenir un lloc en el món que vindrà viuran una vida completament diferent a la vida d’ara; b) després, evocant l’episodi de la bardissa que no es consumia (Ex 3,6s), subratlla que la fidelitat del Déu d’Abraham, d’Isahac i de Jacob és més forta i poderosa que la mort.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 

 
 
 
 
IMATGES